Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Àngel Martí

Escric poesia, novel·la i relats

Em trobareu aquí

Poema reivindicatiu de les Terres de l'Ebre.
Em trobareu aquí

Amb la llengua de ma mare,
      a vosaltres, elegits i homes de toga fosca,
                                us dic en veu segura i serena
                                 que si un jorn m'envieu a buscar
                         pel fet d'escriure versos,
                 d'aquests que us dolen
           per ser qui sou i venir d'on veniu,
em trobareu aquí
     al sud d'aquest País que tant estimo
                     asserenat, pacífic i en calma,
                        però ferm i en lluita permanent
                                        com la terra que m'envolta.

                             Seré aferrat amb dents i ungles
                      a les soques anyenques
               de les oliveres mil·lenàries
       que abracen allò que som,
   que vàrem ser i que serem
encara que no volguéssiu.

              Seré cenyit a l'aigua
                d'un riu que va morint ofegat amb sal,
                                 entre canyissars que es bressen
                           amb el baferol de mestral
                    i flamencs que tinten
              de tons rosats un futur incert.

        Seré cridant enmig d'aquest infern d'asfalt,
que arrabassa els brots
      del que un dia haurien de ser
                arrels, arbres, territori i País,
                         fins a fer caure les barreres
                                        del negoci de la mort.

                                                        Seré alçant la veu
                               a les estacions sense arribades,
                       a les arribades sense trens
      i als vagons aturats a les meues terres.

 O seré assegut a les escales
                   del pont vell del riu
                      vigilant l'ocellot d'acer
                      que, silent i com qui no vol,
                                       esguarda impassible
              per, a urpades, extirpar-nos el cor.

      Amb la llengua de ma mare,
a vosaltres, elegits i homes de toga fosca,
                          us dic en veu segura i serena
                             que si un jorn m'envieu a buscar
                                              pel fet d'escriure versos
                                   d'aquests que us dolen,
                per ser qui sou i venir d'on veniu,
no estaré de genolls i capcot
             esperant la vostra sentència,
                                     seré aquí d’en peus
              i defensant la terra que estimo.

                           

                                               
                                              Àngel Martí Callau

           
                                    

Estem en fase Beta. Si tens qualsevol incidència, escriu-nos a info@aixeta.cat